LA LLUITA CONTRA L'ARGELAGA, SENSE FINAL

La part muntanyenca de El Panxell es troba atapeïda d'argelagues. Aquest arbust espinós, sempre que no siga excessivament frondós, permet crèixer a la seua ombra tot un garbuix d'altres herbes com ara el cerberet, l'alfals bord, la segadissa, la trepadella, els trèbols i demés. El nostre problema rau en que, a diferència dels matolls de romaní o del salat, ací els cavalls no poden regirar ni cercar amb la boca ni desplaçar amb el cap les branques baixes de l'arbust per tal d'accedir a plantes suculentes de sota, es punxen i abandonen deixant rere seu una valuosa quantitat de menjar.
Com que no podem permetre'ns perdre el forratge que atresoren, estem procedint a retirar-les d'enmig. Aquest treball és feixuc i pessant atès que no pots atacar-les sense uns bons guants de cuiro que arriben fins el colze, unes estenalles llargues i una forca. Fins i tot així, la seua manipulació s'assembla molt a la dels pastors elèctrics, sempre et cau alguna mossegada.
Tot i això i cada dia una estoneta, anem poc a poc tallant-les i retirant-les fins els marges de la parcel·la per tal que facen de bardissa. També esperem així ampliar la superfície de past ja que, per cada argelaga retirada es pot comptar amb gairebé un metre quadrat de terra neta i apta per al creixement d'altres plantes que les haques pugen aprofitar.
La part negativa d'aquesta tasca pot estar en l'eliminació d'arrels necessàries per tal de fixar la terra i evitar les escorrenties, esperem que deixant els arbusts no punxosos dels que hem parlat adès, no tingam que actuar contra l'erosió en un futur.