Després
d'una breu introducció envers el significat històric de la transhumància i el
perill actual de la seua desaparició, Juanjo Muñoz va donar la paraula als
pastors, autèntics protagonistes de les transhumàncies i sense els quals, com
palesa l'actual aturada de l'activitat, no te trellat fer el camí tot i que se
li donen altres usos com ara el turisme rural: "no volem fer de la nostra activitat un parc temàtic ramader".
Moderats per Anna Gomar, els pastors van començar explicant els greus entrebancs que pateixen, no només per tal de reivindicar les vies pecuàries durant el camí transhumant, sinó per viure actualment del ramat. Així Jesús Beneito a preguntes d'un dels assistents afirmà que "podríem viure de la ramaderia sense ajudes però a canvi de que el mercat tingués en compte que no pot tindre el mateix preu una carn ecològica i d'alta qualitat, que la criada amb pinsos i estabulada".
Miquel Conejos va centrar el seu parlament en els beneficis de la ramaderia extensiva i concretament va definir la transhumància "com una festa, un regal per als pastors i les gents dels pobles per on discorre la ruta" El seu germà Vicent va afirmar que "si les administracions volgueren, en els pobles de muntanya del nostre país tindríem la carn de bades, està tot perdut i els animals tenen més menjar que mai, el que no tenim es gent jove que vulga enganxar-se al carro".
Tot i que en reiterades ocasions la moderadora va tractar de reconduir les intervencions per tal que es parlés de la transhumància, les preguntes del públic aviat portaren la xarrada cap a la viabilitat de la ramaderia. En l'ambient es palesava que, a diferència dels agricultors ecològics, els ramaders no poden col·locar el seu producte directament als consumidors ateses les exigències sanitàries que comporta.
Davant la possibilitat de crear cooperatives de pastors per a dur endavant la gestió d'escorxadors comarcals per tal d'evitar la dictadura dels intermediaris, la veterinària Anna Gomar va concloure que els pastors "estan molt desunits, la meua experiència es que costarà unir-los com ho fan a altres indrets".
"Les autoritats del País Valencià, no son sensibles com a França, País Basc o Catalunya, on hi ha menys paperassa per a vendre la producció de manera directa, ací s'afavoreix més els intermediaris", reblà Juanjo Muñoz. "Els valencians no han aprés a voler-se i això ens passarà factura, a tot arreu s'auto-organitzen i reivindiquen allò local, ací entenem la modernitat com la imitació acrítica dels pitjors models que veiem fora", afirmà en eixe sentit un petit productor ecològic de la zona.
Moderats per Anna Gomar, els pastors van començar explicant els greus entrebancs que pateixen, no només per tal de reivindicar les vies pecuàries durant el camí transhumant, sinó per viure actualment del ramat. Així Jesús Beneito a preguntes d'un dels assistents afirmà que "podríem viure de la ramaderia sense ajudes però a canvi de que el mercat tingués en compte que no pot tindre el mateix preu una carn ecològica i d'alta qualitat, que la criada amb pinsos i estabulada".
Miquel Conejos va centrar el seu parlament en els beneficis de la ramaderia extensiva i concretament va definir la transhumància "com una festa, un regal per als pastors i les gents dels pobles per on discorre la ruta" El seu germà Vicent va afirmar que "si les administracions volgueren, en els pobles de muntanya del nostre país tindríem la carn de bades, està tot perdut i els animals tenen més menjar que mai, el que no tenim es gent jove que vulga enganxar-se al carro".
Tot i que en reiterades ocasions la moderadora va tractar de reconduir les intervencions per tal que es parlés de la transhumància, les preguntes del públic aviat portaren la xarrada cap a la viabilitat de la ramaderia. En l'ambient es palesava que, a diferència dels agricultors ecològics, els ramaders no poden col·locar el seu producte directament als consumidors ateses les exigències sanitàries que comporta.
Davant la possibilitat de crear cooperatives de pastors per a dur endavant la gestió d'escorxadors comarcals per tal d'evitar la dictadura dels intermediaris, la veterinària Anna Gomar va concloure que els pastors "estan molt desunits, la meua experiència es que costarà unir-los com ho fan a altres indrets".
"Les autoritats del País Valencià, no son sensibles com a França, País Basc o Catalunya, on hi ha menys paperassa per a vendre la producció de manera directa, ací s'afavoreix més els intermediaris", reblà Juanjo Muñoz. "Els valencians no han aprés a voler-se i això ens passarà factura, a tot arreu s'auto-organitzen i reivindiquen allò local, ací entenem la modernitat com la imitació acrítica dels pitjors models que veiem fora", afirmà en eixe sentit un petit productor ecològic de la zona.
Acabat l’acte, ja durant el sopar, vam quedar en vore’ns el proper 17 de
juny a Ares on assistirem al Concurs de Gossos de Rabera, del que us mantindrem
informats.
Els pastors compten amb tota la meua simpatia. És meravellós veure'ls passar amb el ramat, deixant al darrere l'entranyable so de les esquelles. Són figures de la nostra tradició agrària que no hem de perdre, ja que formen part de molts dels nostres paisatges més volguts. Pense en el Pla de Corrals, on hi havia molts ramats i ara només en queda un. Si desapareguera, hauríem perdut un element essencial definitori del territori, fins i tot alguna cosa més, un bocí de la nostra pròpia identitat. Si cal pagar la carn més cara, la pagaria ben a gust. De segur que té una qualitat que paga la pega.
ResponderEliminarGràcies pel teu suport i sobretot gràcies per eixes paraules tan càlides Isabel.
ResponderEliminar