Com ja sabeu, des de Transhumàncies Valencianes pensem que l’ús intel·ligent dels ramats pot ser una de les mesures més adients per tal de tenir-ne cura del nostre sotobosc i així evitar els incendis i, si més no, facilitar la seua extinció.
Dit açò, no podem enganyar-nos. Els nostros boscos i muntanyes han patit d’ençà la industrialització dels anys seixanta un abandó que no només passa per l’activitat ramadera.
Els qui freguem la cinquentena hem pogut vore a les nostres muntanyes un munt d’activitats que feien que es treballaren abans com si d’un hort es tractés. A banda de l’abandonament de la majoria de les masies, hi havia activitats que hui son impensables. Volem retre un homenatge a les gents que treballaven les nostres serres amb treballs molt durs i sempre mal pagats.
*Anar a la punxa: Quadrilles d’homes acumulàven càrregues ingents de romer i argelagues per tal de nodrir els forns de les taulelleres de la zona de Castelló. Açò també valia per als forns de pà.
*Collir l’espígol: De menuts hem vist com es feia el mateix amb les mates d’espígol ó lavanda. Arribats al poble i en unes grans calderes, es bullia l’espígol per treure l’essència que es venia als francesos per fer colònia.
*Les carboneres: Les nostres serres estan atapeïdes de restes d’aquesta activitat. Per tal de fer carbó per a les conques i les cuines, els carboners netejàven, sense tallar-les, les carrasques i alzines. Amb les rames menudes s’elaboraba un carbó de gran qualitat i poder calorífic.
*Les caleres: A les zones amb gran presència de pedra calissa hi havia els forns de calç. Aquestos necessitaven una gran quantitat de biomasa per a funcionar.
A més a més hi havia d’altres activitats, com ara l’aprofitament de la resina dels pins i moltes altres que segurament oblidem dir-vos ara.
Aquells anys no van a tornar, però aquesta reflexió es necessària per tal de prendre consciència de que hi ha molta feina per davant i a més a més, hem de comptar amb un gran entrebanc, el canvi climàtic que va dessecant les nostres rieres i fonts.
Se'n sortirem? podran reeixir els nostres boscos? com ens contestàven els vells del poble en preguntar-los si hui plouria....a la nit t'ho diré!
Se'n sortirem? podran reeixir els nostres boscos? com ens contestàven els vells del poble en preguntar-los si hui plouria....a la nit t'ho diré!
Fins fa unes setmanes no havia vist mai com els treien la resina als pins, pinastre per a ser més concret, i supose que per fer trementina. Tots el que tenien una certa edat mostraven les ferides, però estaven ben vius.
ResponderEliminarEfectivament Vicent, allò que es crema i moltes vegades es revetlla com inapagable ho es atesa la situació d'abandonament en que hem deixat les muntanyes. Des dels anys seixanta hem crescut en superfície forestal però aquesta està deixà al seu albir. I això era el que precissament feien els nostres majors, aprofitàven tot de la natura i...clar que esquilmàven el bosc. Però a canvi els incendis es podien apagar tan sols amb quatre rames ja que el sotobosc estava ben net. Gràcies per participar i seguir-nos. Salut!!
ResponderEliminarJo soc nascut a la muntanya, i tot això encara és present a la meua vida. Soc de La vall de Laguar a la Marina Alta, no ho dic per si no ho conegueu,que pot ser sí o no,tant se val.
ResponderEliminarLa pura realitat és que fins als anys norantes encara es podien vorer ramats per aquestes muntanyes,homens que anaven a fer palmes, i les seues dones feien llata, i la convertien en cabassos i altres estris o aparells, però, vet aquí, què una dècada abans algun savi malintencionat havia decidit acabar en un model agricola i ramader, alhora que en la cultura implícita de la nació catalana que tot tenia nom i funció...Ara no queda ni memòria i els néts dels pastors de saviesa atàvica denosten, enviant a l'ostracisme el mitjà de la seua existència. Salut. Sense ramat no hi ha nació.
Hola Sergi, a Transhumàncies Valencianes coneguem Laguar, coneguem a Saoro i a son tio que ara lamentem no recordar el nom. Efectivament ja només queda el seu ramat d'ovelles rabudes i les poques cabretes que té el seu nebot. Tenim pendent una estada a la zona. A vore si tenim ocasió de conèixer-nos. Salut!!
ResponderEliminarEndavant les atxes!
Eliminar